Una versió exquisida d'una peça composada en el segle XIV per Guillaume de Machaut. Potser, mereix una instant la reflexió sobre com és possible, enmig d'un món de sordidesa i violència infinites, trobar la força per abstreure-se'n i crear tal bellesa.
No em sorprendria que la resposta, si existeix, fos fins i tot més desencoratjadora que la pregunta. En la condició humana es troben -costat per costat i indissolublement unides- les forces que tant permeten conrear la bellesa com la tortura.
Negar l'evidència seria absurd.
Al mateix temps que de l'ars amandi, el segle XIV és el de la pesta bubònica a Europa, el de les guerres constants i esteses gairebé arreu. I en les primeres dècades del XV, trobem un personatge com Gilles de Montmorency-Laval, baron de Rais, estret col·laborador de Jeanne d'Arc, reconegut amant i benefactor de la música... i paorós assassí de centenars i centenars de criatures.
Insistir en els contrastos seria massa obvi.
Per avui, millor quedar-nos amb la part més aprofitable de l'ànima humana, tot i que cal reconèixer que l'ànima del monstre dóna molt més joc.
Douce Dame Jolie
Aquí hi ha la lletra.
divendres, 22 de maig del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
