Bé, potser més que somni, seria millor anomenar-lo “malson” o “nit del lloro”... i és que he pogut comprovar de primera mà que un centenar llarg de cargols a la llauna, presentats amb sofregit i costelló, no esdevenen sopar adequat per conciliar un son plàcid. I pel que es veu, menys si acompanyats de vi blanc de les Rias Baixas. Pel que es veu, amb els cargols, la clau és el vi: ha de ser negre, rotund i del país. Del país dels cargols, és clar.
Suposo que ha estat el sopar copiós i la conseqüent minvada de fluid sanguini cap al cervell, que m’ha suscitat determinats espasmes de reflexió, en forma de somni nocturn. He vist, en el meu somni, Supergarçons i Superfiscals evolucionant sota les ombres d’un cel fosc, cobert, atapeït de fillsdeputa –m’ha semblat que eren del país-, a qui de sobte els havien brollat ales emplomallades als flancs. En el meu somni, aprofitant l’evident i nou avantatge que els proporcionava el domini de la circumscripció electoral aèria, els prohoms i excel·lentíssims senyors -del país-, s’entretenien en metrallar els Supergarçons i Superfiscals de similar manera a com fou metrallat Gulliver durant el seu sojorn en el país dels Yahoos, quan se li acudí de fer una becaina sota les branques d’un gran arbre isolat enmig d’un prat.
És ben bé que els somnis, somnis són i ben bèsties: ara tu compta, quin acudit! senyorassos amb anells i ròlexs d’or i puro a la boca, sobrevolant i concagant els dissortats Supergarçons i Superfiscals, dubtosos, els súpers, de si córrer o mirar enlaire!
He vist també, en el meu somni, discrets jutges i fiscals d’audiències provincials, dedicats a feines menys “súper”, però força més properes al ciutadà a diari concagat. Com ara investigar altres “d’aquests secrets a veus” que corren per les xiroies contrades catalanes de costa, prelitoral, terra baixa i alta muntanya.
No, òbviament no penso en cap localitat en concret. Això només és un somni.
He vist, en somnis, jutges i fiscals concentrats en la vida i sobre tot en els miracles d’empresaris de sobtada vocació política, vocació que han pogut compaginar amb magnífica parsimònia, estricta legalitat i pingües beneficis amb els seus múltiples negocis, sovint engreixats en sincronia amb les seves llargues estades en òrgans de govern. Ves, quines casualitats.
No, òbviament no penso en cap personatge en concret. Això només és un somni.
He vist, en el somni, jutges i fiscals contrastant dades sobre els prohoms d’avui, que tot just abans d’ahir es vantaven en públic de fer-se nomenar alcaldes per “requalificar els terrenys” on havien construït il·legalment els seus magatzems. I que ningú els acusi de presumir d’allò que no compleixen, perquè complidors ho són.
Òbviament, no penso en cap raó social i/o empresa en concret. Això només és un somni.
He vist, en somnis, jutges i fiscals que resseguien amb interès les connexions familiars, ben poc ocultes darrera els grollers acròstics de societats dedicades a la promoció immobiliària, proliferades del no res en qüestió de pocs anys. Bé, no pas precisament del no res, perquè sovint els cognoms es repeteixen –pel que es veu, gens sospitosament- en equips de govern municipal, organigrames empresarials, terratinents de bones terres urbanitzables i promotors immobiliaris d’urbanitzacions de cinc-cents, set-cents, mil habitatges... Així, com si res.
No, òbviament no penso en cap edificació il·legal en concret o en cap carrer cul-de-sac particularment per dessota de l’amplada mínima necessària per a l’accés dels serveis d’emergència. Això només és un somni.
He vist, en el somni, tècnics municipals –posem per cas, arquitectes i aparelladors- que de sobte mosseguen la mà que els governa i decideixen complir amb llur obligació: denunciant irresponsabilitats urbanístiques, situacions de risc evident i les estafes al ciutadà concagat que passen davant dels seus ulls.
Fins i tot –ves, quin somni!- he somiat que algú s’encarregava de mirar amb lupa operacions de permutes de solars (incloent, com no! compensació econòmica milionària!) entre particulars i ajuntaments.
I no, òbviament no penso en cap ex-alcalde en particular ni en cap alcalde en nòmina en concret. Això, només és un somni.
