En aquest món de mones, la bogeria ha estat ben sovint objecte de reverència i adoració: s'adora allò que no s'entén, es fa objecte de culte allò que es tem. Alguns quadres de Brueghel o El Bosco, mostren una relació amb la bogeria que suposo que és d'aquest estil ambivalent, a mig camí entre l'adoració i l'acolloniment. Algo així com passa avui en dia amb la Belén Esteban, posem per cas. Si la veig per la tele, confesso que quedo embadalit com un ocellet davant una serpent verinosa.
Ara que hi penso, pot ser la Belén una reencarnació del Maligne? En tal cas, no estaria malament un (nou) exorcisme televisiu emès en "prime time". Sens dubte resultaria un espectacle millor que aquesta paròdia dels judicis per matances de gats a l'hora de la migdiada.
Crec que sacrificar la Belén a l'altar televisiu, en honor de la deessa de La Follia, és de les idees més reconfortants que mai se m'han acudit. A més, ara que estan de moda els referèndums, es podria decidir per subscripció popular el mètode i el braç executor.
Parlant de folls. Qui sap exactament què és La Follia? Or The Folia (pronounce as 'lah foh-LEE-ah')?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada